Spoon!

Hola a tots!




Spoon és un grup de Rock de Texas (Austin). Però no són Demòcrates, eh!

Segons totes les crítiques musicals que he pogut llegir, tant locals com internacionals, són un gran grup de música. Un dels millors dels Estats Units. Potser no son els millors, però son una de les bandes menys valorades per les vendes.
O sigui, que la qualitat de la seva música no és proporcional al volum d'ingressos!
Deu fer uns quinze anys van començar a publicar àlbums.


Els vaig descobrir quan vaig anar al meu primer, i de moment únic, concert d'Interpol. Sempre que vaig a concerts intento conèixer una mica els teloners, per no estar més d'una hora ratllant-me escoltant música que no m'agrada o que m'agrada i no m'esperava!

El primer que em va sorprendre va se eu vaig poder escoltar tot el CD "del tirón".
Pot semblar trivial, però de vegades el primer cop que escoltes un CD d'un grup desconegut no t'agrada cap cançó, o prems més del que seria bò la tecla Skip...
Les úniques vegades que no m'ha passat això ha sigut amb:

Turn On The Bright Lights - Interpol
Franz Ferdinand - Franz Ferdinand
Transatlanticism - Death Cab For Cutie
The Back Room - Editors
Kill the moonlight - Spoon

No només vaig poder escoltar tot el CD seguit, sinó que se'm va quedar la sensació que hi havien dues o tres cançons que sobre sortien d'entre la resta.
D'alguna forma em vaig sentir atret per la música d'Spoon. Però a diferència de molts altres grups, no m'hi vaig enganxar.
Fins fa cosa de tres mesos.

Els seus tres últims CD's son molt bons, molt ben produïts i amb cançons molt variades, però totes tenen alguna cosa familiar.

No tenen grans solos de guitarra, ni un ritme que t'obligui a deixar el que estàs fent i ficar-te a de peus i ballar encara que estiguis a una biblioteca o conduint, ni un cantant amb una veu preciosa,...

Fins que te'n adones.

Te n'adones que si que ho tenen, però sembla que ho vulguin dissimular. Dissimulant-ho fent cançons rodones!
A la literatura hi ha el concepte de novel·les rodones, que estan ben lligades pel principi i pel final, que són creïbles.

Spoon crea cançons rodones. Cançons que t'atreuen per un "nosequè", un concepte que queda amagat darrera de les guitarres, el piano, el baix, la veu,...
El més al·lucinant es que són tan rodones que no te n'adones que ho son. Com viure dins d'una novel·la tan ben treballada que podria passar per realitat.

Espero que us agradi!